Al llarg d’aquests cinc anys de carrera he viscut en diferents pisos de l’Eixample barcelonina, on he pogut comprovar les virtuts i els defectes dels pisos tipològics d’aquest districte. Les galeries d’aquests habitatges són un exemple pel bon funcionament de les condicions tèrmiques i lumíniques de l’espai interior. En canvi, els celoberts solen estar mal proporcionats i tenen deficiències en la ventilació i en la il·luminació. En aquest breu treball de recerca intento solucionar aquestes mancances per poder condicionar i millorar els celoberts.

 

En la nostra llengua anomenem l’espai de pati interior d’un habitatge que dóna llum i aire a les habitacions interiors com a celobert, és a dir, un espai obert al cel. En la mateixa paraula queda implícita la seva funció. En el fons, el celobert d’un bloc de pisos de l’Eixample podria ser la superposició en altura de patis interiors de les cases tradicionals mediterrànies, que serveixen per condicionar climàticament la casa.

 

Els celoberts analitzats en aquest treball es troben en habitatges de l’Eixample de Barcelona. Molts d’aquests edificis han patit reformes integrals, en les quals no s’ha tractat l’espai de celobert, sinó que s’ha redistribuït l’espai interior perquè les estances principals no hi estiguin en contacte.

 

Des del meu punt de vista, s’hauria de millorar les condicions del celoberts, ja que una correcta ventilació facilita les condicions higièniques de l’habitatge; la il·luminació natural permet als inquilins tenir una percepció del temps i alhora la llum solar comporta una correcta visió dels colors. Un altre aspecte remarcable és que la llum i la ventilació natural influeixen en el benestar de les persones i, a més, la seva implementació disminueix el consum afavorint que l’habitatge sigui més sostenible. 

 

El treball s'estructura en els següents apartats: