5. CONCLUSIONS

 

En aquest treball he volgut analitzar l’espai del celobert en l’Eixample, per a la seva rehabilitació. Actualment, la majoria de pisos de l’Eixample de Barcelona estan sofrint rehabilitacions de l’espai de l’habitatge, ja sigui per qüestions de manteniment o per redistribuir-lo  i adaptar-lo a les noves necessitats. Els espais comunitaris moltes vegades queden oblidats en aquestes rehabilitacions, i el cas del celobert n’és un exemple.

 

Les millores proposades en aquest treball són de mínima intervenció, però això no significa que no pugui tenir un gran impacte sobre la qualitat de vida de les persones que hi viuen. La majoria dels habitatges actuals són d’una mida mitjana. Si per exemple, es tracta d’un habitatge amb dues estances al celobert de les cinc estances totals, la millora en el conjunt de l’habitatge és molt significativa en termes d’il·luminació i ventilació, sobretot en els pisos inferiors que tenen pitjors condicions.

 

No hem d’oblidar que el celobert, en la majoria dels casos, és un espai comunitari, i que per dur a terme aquestes accions es necessita un consens de tota la comunitat de veïns. Però per aquest mateix fet, és un espai que s’ha de reivindicar i ha de tenir unes bones condicions que beneficiaran tota la comunitat.   

 

En l’anàlisi d’obres d’aquest treball, ens adonem que els exemples proposats són de fa 100 anys, com per exemple la casa Batlló o la casa Milà d’Antoni Gaudí. En la meva opinió, els coneixements de Gaudí sobre la tradició de l’arquitectura mediterrània, es veuen reflectits en el domini d’aquest espai. Els patis de les cases mediterrànies servien per condicionar climàticament l’habitatge i el celobert seria el seu paral·lelisme en un bloc de pisos. És possible que la ràpida integració dels models d’arquitectura moderna, que es construïen bàsicament en un clima continental fred, ens hagin fet perdre aquests valors. Actualment, amb la recerca d’edificis sostenibles estem retornant a aquells models, on la il·luminació natural, la ventilació, el confort tèrmic eren aspectes claus. Des del meu punt de vista, les rehabilitacions actuals han de seguir aquesta línia, on la sostenibilitat i la qualitat espaial i projectual han d’anar unides. 

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

Rogora, Alessandro;  Locatelli, Alessandra. L’illuminazione canalizzata in architettura. Napoli: Gruppo Editoriale Esselibri. 2008.  

 

Bassagoda Nonell, Joan; Sanmartí Verdaguer, Jaume; Giralt-Miracle, Daniel. Llum i color. Casa Batlló Gaudí. Barcelona: Triangle Postals S.L, 2012.

Serra, Rafael. Les energies a l’arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 1993.

 

Habitatge i ciutat [en línia ] Situacions. <www.habitatgeiciutat.cat>  [Consulta: juny 2015]

 

Bassegoda Nonell, Joan. La Pedrera de Gaudí. Barcelona: Fundació Caixa Catalunya, 1986.

 

Campos, José Arturo. Las voces de Gaudí. Barcelona: Edicions UPC, 2002

 

Giol, P. Tesi doctoral La casa de veïns del segle xix a barcelona. Avaluació tipològica, Arquitectònica i estructural-constructiva. Barcelona: UPC, 1995

 

Parcio, A. Secrets d’un sistema constructiu: l’Eixample. Barcelona : Ed. UPC, 2001

 

COAC [en línia]. Conductes solars. <www.coac.net/mediambient/renovables> [Consulta: maig 2015]

 

Espai Solar [en línia]. Conducte de llum < www.espaciosolar.com > [Consulta: abril 2015]

 

French, Hilary. Vivienda col·lectiva paradigmàtica del siglo XX. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2009.