3. POSSIBLES MILLORES  

En aquest apartat recollim les possibles tècniques per millorar els celoberts de l’eixample. Per analitzar-les dividim les tècniques en dos grans grups: les utilitzades per millorar la il·luminació, i les que milloren la ventilació.  

Com ja hem comentat anteriorment, la majoria de celoberts han patit modificacions (remuntes, ocupació de planta baixa...) que els han desproporcionat. Tot i així, l’aplicació d’aquestes tècniques poden ajudar a millorar notablement aquests espais interiors. 

 

3.1 Il·luminació

A continuació expliquem una sèrie de paràmetres per poder controlar la il·luminació interior, ja sigui per augmentar-la en la part inferior del celobert o per reduir-la en la part superior.

3.1.1 Color

Els colors clars reflecteixen més la llum que els colors foscos i per tant ens ajuden a il·luminar l’espai, controlar el color de les superfícies interiors ens permet fer arribar la llum a les zones més profundes del celobert. Un bon exemple de com controlar la llum a partir del color és el pati central de la Casa Batlló, explicat anteriorment.

La llum està composada de diferents colors que es corresponen a diferents longitud d’ona (λ). Cada objecte absorbeix unes λ determinades i altres les reflecteix, és a dir, absorbeix alguns colors i altres els reflecteix. Per tant, nosaltres veiem els colors que reflecteix però no els que absorbeix. Els objectes de color blanc no absorbeixen cap λ i la reflecteixen tota. Al color negre li passa el contrari, absorbeix totes les λ i no reflecteix cap. A més, la llum absorbida és transmesa en forma de calor.

 

3.1.2 Textura i acabat

La textura i l’acabat de les superfícies del celobert poden determinar el tipus de reflexió de la llum amb la superfície.

La reflexió és el fenomen que es produeix quan la llum incideix sobre un cos opac, i rebota sobre la seva superfície.

La reflexió pot aparèixer de 3 formes diferents:

 

• La reflexió especular: quan la llum incideix sobre una superfície especular, complint la llei de reflexió especular. Un exemple seria la reflexió en un mirall.

• La reflexió difusa: es produeix degut a la rugositat del material, això comporta que la llum reflecteixi d’una manera irregular.

• La reflexió mixta: és una barreja de reflexió especular i difusa. La llum rebota en totes direccions però existeix una direcció preferent.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Així doncs, l’acabat superficial del celobert és una part important del disseny. Funcionalment, per fer arribar la llum de manera més eficient hauríem de cobrir amb un material que permetés la reflexió especular, però aquesta també reflecteix la imatge i hi podrien haver problemes d’intimitat. Així doncs, buscaríem un acabat i textura que provoqués la reflexió mixta.

En el cas de les pedres, el que funciona millor són acabats polits i tosquejats. En les ceràmiques, un esmaltat o un vidriat. En les fustes es pot aprofitar el tractament superficial per aguantar a l’exterior i per donar-li un acabat superficial amb brillantor com una cera o un vernís.

En el cas dels plàstics els dividim en dos grans grups: les pintures, i el panell. En les pintures existeixen diversos acabats: setinats, semi-brillants, brillants (són les que produeixen una reflexió més especular), encara que s’ha de tenir en compte la rugositat de la superfície on s’aplica la pintura.  Pel que fa al panell es poden aconseguir acabats totalment llisos i de porus tancats.

En els metalls els podem dividir amb ferrosos i no ferrosos. En el cas dels ferrosos, un acer inoxidable o un galvanitzat tindrien reflexió mixta, encara que s’hauria de tenir en compte la textura de l’acer inoxidable perquè la reflexió no fos massa especular i envaís la intimitat. En el cas dels materials no ferrosos, el ventall és molt ampli. La majoria d’acabats de l’alumini, zinc, coure... tindrien prou reflexió. En aquest cas s’ha de tenir en compte que la reflexió per exemple del bronze reflecteix la llum de color or.

 

3.1.3 Incorporació de miralls

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

fig. 8 Exemple de miralls reflectors

La incorporació de miralls en punts estratègics ajuda a la canalització de la llum fins a la part baixa del celobert, gràcies a l’angle de col·locació del mirall i la seva reflexió especular s’augmenta molt el rendiment del sistema: amb poques reflexions la llum arriba fins la part més fosca.

Els sistema normalment està composat per dues parts. Un mirall mòbil a la part superior de la coberta que amb un sensor s’orienta cap a la llum del sol en les diverses hores del dia.  Aquest mirall s’anomena heliòstat. La segona part es un mirall fixe a l’interior del celobert, aquest reflecteix la llum canalitzada pel mirall mòbil. Aquest mirall s’ha de col·locar en la posició correcta perquè reflecteixi la llum i en una situació on no es vegi reflectit l’interior de les cases dels veïns.

Aquests sistemes poden ser d’una lluna continua o composada a partir de petites llunes, com en el cas del Club Esportiu Hispano Francès de Rafael Serra comentat anteriorment. En aquest club esportiu la composició de petites llunes mirall aconsegueix un efecte molt interessant.

 

3.1.4  Control de la mida de les obertures

Una altra estratègia per controlar la llum és variar la mida de les obertures. Aquesta estratègia la veiem en el celobert de la casa Batlló i de la casa Milà d’Antoni Gaudí on augmenta la mida de les obertures a mesura que descendim pel celobert i la llum que arriba és menor.

 

3.1.5  Protecció solar en la part superior

En el cas que el celobert no estigui tancat per la part superior i arribi radiació directa en els pisos superiors de l’edifici, s’ha de tenir en compte la protecció solar mòbil per les èpoques més caloroses. La radiació solar augmenta la temperatura interior de l’habitatge.

 

3.2 Ventilació

En aquest apartat expliquem diferents sistemes aplicables al celobert per aconseguir un espai on es produeixi la ventilació natural necessària. Aquests sistemes forcen el pas de l’aire per l’interior del celobert, així garantint la seva renovació.

 

3.2.1 Efecte xemeneia

L’efecte xemeneia es produeix al crear una extracció d’aire per una obertura situada a la part superior de l’espai. La diferència de les densitats de l’aire en funció de la temperatura, fa que l’aire menys dens i més calent se situï a la part superior i surti. Pel bon funcionament del sistema és necessari una obertura a la part inferior per on entri aire més fred i, per tant, més dens.  Si la temperatura de l’exterior és molt alta no es produeix una bona extracció per efecte xemeneia. Per tal que es produeixi correctament hi ha d’haver una diferència entre la temperatura exterior i la de la part superior.

En el cas del celobert, aquest sistema funciona molt bé, perquè la part superior del celobert li toca radiació directa i escalfa l’aire. En canvi en la part inferior on no hi arriba radiació directa l’aire és més fred. D’aquesta manera l’aire circula. Per aconseguir més renovacions per hora (rh) és important que s’aconsegueixi una entrada d’aire fred per planta baixa o fins i tot per planta soterrània.

Aquest sistema aconsegueix de 4-6 rh.

 

3.2.2 Efecte xemeneia solar (càmera solar)

L’efecte xemeneia solar és una evolució de l’anterior sistema d’efecte xemeneia.

El funcionament de la càmera solar consisteix en escalfar l’aire que hi ha dins d’una càmera en la part superior de l’edifici, i que alhora està en contacte amb l’ambient interior.  Per escalfar la càmera solar col·loquem un captador de color fosc protegit per un vidre. Al escalfar l’aire de dins la càmera, disminueix la seva densitat i es produeix un efecte de succió en les obertures que estan en contacte amb l’ambient interior. Conseqüentment, per una obertura en la part superior de la càmera es produeix l’extracció de l’aire cap a l’exterior.

Les càmeres s’orienten cap a la màxima intensitat de la radiació solar. Així aconsegueixen un millor rendiment. Perquè funcioni correctament és necessari una entrada d’aire en planta baixa.

Aquest sistema aconsegueix de 5-10 rh.

En el cas dels celoberts aquesta càmera solar s’ha de col·locar en la part superior, tancant com a mínim una part del celobert, i controlant alhora l’entrada de llum de llum solar. Aquest sistema és més eficient que l’anterior ja que aconsegueix una diferència tèrmica superior entre l’aire de la part superior del celobert i l’aire de la part inferior, i alhora una diferència de temperatura superior entre l’aire de part superior i l’aire de l’exterior.

 

3.2.3  Espitlleres. Efecte Venturi

La col·locació d’obertures en els pisos que donen al celobert, permeten la renovació de l’aire de l’habitatge pel celobert, gràcies a l’efecte Venturi.

L’efecte Venturi es produeix quan l’aire en moviment dins d’un conducte tancat disminueix la seva pressió en augmentar la seva velocitat després de passar per una zona de secció menor. Si aquest punt dona a un altre espai, es produeix una aspiració de l’aire.

Antoni Gaudí, en la casa Batlló col·loca unes espitlleres sota les obertures del celobert, perquè quan l’aire ascendeixi, s’aspiri l’aire de l’interior dels habitatges. Aquestes petites obertures tenen un porticó que permet controlar la seva obertura.

 

3.2.4 Aspiradors estàtics. Efecte Venturi

Els aspiradors estàtics forcen l’extracció de l’aire de l’espai interior juntament amb l’entrada d’un obertura per la part inferior. Aquest sistema també es basa amb l’efecte Venturi.

Se situen unes lamel·les a la part superior que, al passar el vent entre elles, crea una petita depressió que succiona l’aire interior.

Les renovacions  hora que es poden aconseguir amb aquest sistema són molt variables, però poden arribar amb facilitat a superar les 10 rh.

Aquest sistema es pot col·locar en el disseny del tancament del celobert, en el cas que ens interessi cobrir-lo.

 

3.2.5 Torres de vent

Aquest sistema és el menys aplicable als celoberts, però pot ser eficaç  en zones amb un vent fort predominant sempre en la mateixa direcció.

Es construeix una obertura prou elevada de la coberta per on pugui entrar el vent cap a l’interior del celobert que s’expulsa mitjançant una obertura en la planta baixa, així aconseguint la renovació de l’aire.

Les renovacions hora d’aquest sistema, són bastant baixes, entre 3-6 rh.